Fixe 877 65 37 30 - Móvil: 633 93 12 83 info@forumcalafell.org

Empresa i Treball publica una línia de subvencions perquè persones que compleixen els requisits de l’arrelament social puguin accedir a un contracte d’un any a jornada completa, requisit per a l’autorització de residència i treball

S’hi destinen 8 milions d’euros, que finançaran 400 contractes de treball per a la realització de tasques d’interès social en entitats sense ànim de lucre, ajuntaments i consells comarcals

El Departament d’Igualtat i Feminismes acompanya els processos d’inserció laboral per facilitar els tràmits de regularització administrativa

El Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC) del Departament d’Empresa i Treball, amb el suport del Departament d’Igualtat i Feminismes, ha publicat una nova convocatòria de la línia de subvencions ACOL (d’acollida) de foment de la contractació de persones en situació administrativa irregular que compleixen els requisits per tramitar un arrelament social. Enguany s’hi destinen 8 milions d’euros, més del doble que l’any 2020, que permetran la contractació d’unes 400 persones amb problemes d’accés al mercat de treball i, per tant, en veritable risc d’exclusió social per les dificultats de regularitzar la seva situació administrativa.

Amb aquesta línia, el SOC finança un contracte de treball de 12 mesos a jornada completa, un dels principals requisits que la llei d’estrangeria demana a les persones migrades extracomunitàries per poder aconseguir l’autorització de residència i  treball. La subvenció s’atorga a entitats sense ànim de lucre i, com a novetat aquest any, a ajuntaments i consells comarcals, perquè contractin aquestes persones i, si ho consideren necessari en cada cas, hi facin acompanyament. Al finalitzar el contracte de treball, si les persones participants compleixen els requisits, poden renovar el seu permís de residència i treball amb una durada de dos anys.

El conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent i Ramió, considera que “aquestes persones viuen aquí i són els nostres veïns i veïnes; fer com si no existissin i negar-los la possibilitat de residir i treballar legalment significa condemnar-los a l’explotació i la marginalitat, i té un cost molt alt per al conjunt de la societat en tots els termes: democràtics, econòmics i socials”. Segons Torrent, “les més de 400 persones contractades els darrers tres anys gràcies a la línia ACOL i que han aconseguit regularitzar la seva situació administrativa al nostre país demostren que es tracta d’una política d’ocupació, però també d’integració social i d’igualtat d’oportunitats, exitosa, necessària i que havíem de potenciar”.

En paraules de la secretària d’Igualtats, Mireia Mata Solsona, “l’ACOL no és només una oportunitat de feina: és una oportunitat de vida, perquè ofereix a persones que viuen en situació d’irregularitat no desitjada la possibilitat de poder viure i treballar sense el temor constant a ser considerades persones de segona categoria”. Per això, Mata deixa clar que “l’ACOL no és només un any de contracte: és una oportunitat que et reconeguin com a persona treballadora, contribuent, subjecte de drets i deures”.

La convocatòria s’ha publicat al DOGC aquest dilluns, 21 de febrer. El termini de sol·licituds de les subvencions d’aquesta convocatòria s’inicia avui, 22 de febrer, i finalitzarà el 7 de març. Els contractes s’hauran de formalitzar com a molt tard el 30 de desembre de 2022 i hauran de finalitzar com a màxim el 29 de desembre del 2023.

Requisits de les persones beneficiàries

Els principals requisits que es demanen per poder accedir a un contracte a través de la línia ACOL són:

  • Ser persona extracomunitària i no familiar de persona d’un país membre de la UE a la qual li sigui d’aplicació el règim comunitari.
  • Poder acreditar, mitjançant el padró, una permanència continuada a Espanya els darrers tres anys, els dos darrers anys dels quals han de ser a Catalunya.
  • No tenir antecedents penals.

La línia ACOL ha subvencionat 418 contractes en tres anys

Les persones migrades en situació administrativa irregular conformen un dels col·lectius més vulnerabilitzats i amb més risc d’exclusió social, ja que la manca d’autorització de residència i treball els impedeix l’accés al mercat laboral. Aquesta situació no només provoca que les persones que s’hi troben únicament puguin realitzar treballs precaris en l’economia informal per poder subsistir, sinó que les invisibilitza a les polítiques públiques.

En aquest sentit, si la crisi provocada per la covid-19 va tenir greus conseqüències en l’economia i en les persones treballadores en general, per a aquelles en situació irregular van ser devastadores, ja que no es van poder acollir a expedients de regulació temporals d’ocupació o a prestacions socials com la renda garantida de ciutadania o l’ingrés mínim vital.

Però no només això: obtenir una autorització  de residència i treball no és una tasca fàcil. Es requereix que el contracte de treball sigui a jornada completa i que tingui una durada mínima d’un any, dos requisits que contrasten amb la realitat del nostre mercat laboral, amb alts índexs de temporalitat i  parcialitat. A més, a les desigualtats referides s’hi afegeixen altres formes de discriminació que sovint pateixen aquestes persones, associades a l’origen, el fenotipus, la cultura, la procedència o la religió.

Davant la necessitat de donar resposta a la situació d’aquestes persones per tal que no quedin excloses socialment, l’any 2018 el SOC va posar en marxa la línia ACOL. Els bons resultats obtinguts aquests tres anys pel que fa a la inserció sociolaboral de les persones participants demostren que cal reforçar aquest tipus de polítiques d’ocupació, i per això enguany se n’ha incrementat significativament el pressupost. A més, el programa ha tingut bons resultats també per les entitats que hi han participat en edicions anteriors ja que han pogut ampliar la seva plantilla.

En l’impuls de la línia ACOL, el SOC rep el suport de la Direcció General de Migracions, Refugi i Antiracisme (DGMRA) de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes, que col·labora en la difusió de la convocatòria i en l’acompanyament a les persones i entitats que presenten les seves sol·licituds. En concret, la DGMRA facilita els tràmits de regularització administrativa i interlocuta amb les oficines estatals d’estrangeria.

En total, les tres convocatòries anteriors van permetre la contractació de 418 persones

Pressupost Nombre de contractes Nombre

d’entitats

2018 1.761.171 euros 94 47
2019 2.510.850 euros 130 69
2020 3.770.738 euros 194 101
2021

2022

 

8.000.000 euros

400 (previsió)

 

Amb la publicació del RD-llei 21/2021, de 26 d’octubre de 2021, i amb l’objectiu de fer front a les situacions de vulnerabilitat econòmica i social, el govern va modificar els articles 332 i 337 del títol V de la LGSS en la seva disposició addicional primera.

Els citats articles fan referència a l’acreditació de la situació legal de cessament d’activitat així com al tràmit per a la sol·licitud de naixement del dret a la protecció per cessament d’activitat.

S’incorpora un paràgraf nou a l’article 332.1 de la LGSS, on consta que l’autònom estarà en situació legal de cessament d’activitat si acredita amb documentació fefaent l’existència de força major que impossibiliti l’exercici de l’activitat, sigui de forma temporal o definitiva.

En el cas que el cessament sigui definitiu s’haurà d’aportar la baixa del RETA i del cens tributari d’empresaris, professionals i retenidors. Si el cessament és temporal, no caldrà donar-se de baixa.

D’altra banda, també s’afegeix a l’article 337.1 de la LGSS un paràgraf nou on consta que, “en els supòsits de suspensió d’activitat com a conseqüència de força major, el naixement del dret es produeix el dia que quedi acreditada la concurrència de la força major mitjançant els documents corresponents.”

Es recorda que les persones treballadores autònomes que compleixin amb els requisits hauran de sol·licitar, mitjançant instància a la mútua col·laboradora de la seguretat social, el reconeixement del dret a la protecció social per cessament d’activitat.

La modificació de la llei representa un avanç per tal que les persones treballadores autònomes puguin accedir a la prestació sense necessitat d’acreditar falta de viabilitat. Abans de la reforma, les persones treballadores autònomes que volien accedir a la protecció social per cessament d’activitat havien de demostrar que no podien exercir l’activitat econòmica durant un temps; per tant, no era de fàcil accés, ja que no es podia demostrar un decreixement previ dels ingressos.

 

 

Recordem que la pujada progressiva de les cotitzacions prevista per al 2021 va quedar congelada per l’aprovació del RD llei 2/2021, de 26 de gener. La disposició transitòria quarta va suspendre temporalment l’augment en els tipus de cotitzacions fins a la publicació de l’SMI de 2021.

Durant l’any 2021, el tipus de cotització de la quota d’autònoms va ser de 30,3%; en incrementar-se l’SMI amb el RD 817/2021, de 28 de setembre de 2021, la suspensió va perdre vigència i es van elevar els tipus de cotitzacions, que van passar del 30,3% al 30,6%. Aquesta pujada té origen en l’increment d’un 0,2% en el tipus de cotització per contingències professionals i d’un 0,1% en el tipus de cotització per cessament de l’activitat.

Per tant, has de saber que la quota d’autònoms del gener de 2022 conté dues novetats rellevants:

  • Pujada de la quota autònoms en virtut de les noves bases de cotitzacions del 2022. Te’n vam informar el gener, aquí.
  • Regularitzacions del tipus de cotització per contingències professionals i per cessament de l’activitat del 2021.

Pots consultar tots els rebuts d’autònom amb certificat digital, usuari + contrasenya a CL@VE o per via SMS. Pots fer el tràmit aquí.

 

 

El Govern aprova la pujada del SMI a 1.000 euros

La nova quantia, suposa un increment del 3,63%

Suposa que el salari mínim per a qualsevol activitat quedi fixat en 33,33 euros al dia concarácter general

El Consell de Ministres ha aprovat el Reial decret que pel qual es fixa el Salari Mínim Interprofessional (SMI) per a 2022 i estableix les quanties que han de regir des de l’1 de gener de 2022, tant per a les persones treballadores que són fixes com per a les que són eventuals o temporeres, així com per a les empleades i empleats de llar.

L’increment permet avançar en l’objectiu que les persones treballadores vegin reconegut, de manera efectiva, el seu dret a una remuneració equitativa i suficient, en línia amb el que s’estableix pel Comitè Europeu de Drets Socials que l’ha situat en el 60% del salari mitjà.

En aquest sentit i durant aquesta legislatura s’ha pujat l’SMI en els anys 2020, 2021 i, ara 2022, perquè aconsegueixi el 60% del salari mitjà abans que finalitzi la legislatura, complint amb el que s’estableix en la Carta Social Europea i en l’acord de Govern. La pujada del SMI ha contribuït a reduir la bretxa salarial entre 2019 i 2020 en prop de cinc punts segons les dades del decil de salaris de l’ocupació principal que recull l’Enquesta de Població Activa (EPA) que elabora l’INE.

Quanties mínimes

L’SMI queda, en virtut d’aquesta norma, fixat en 1.000 euros mensuals distribuïts en catorze pagues que implica una retribució salarial de 33,33 euros al dia amb caràcter general.

Els treballadors i treballadores eventuals i temporeres els serveis de les quals no superin els 120 dies en la mateixa empresa, percebran un mínim de 47,36 euros per jornada legal.

Les empleades i empleats de llar hauran de percebre un mínim de 7,82 euros bruts per cada hora efectivament treballada.

Pujada avalada

La pujada segueix el dictamen de la Comissió per a l’Anàlisi de la Pujada del SMI formada per persones expertes que va elaborar i va aprovar per unanimitat un informe la senda del creixement del SMI per a aconseguir el 60% del salari mitjà abans que conclogui la legislatura.

L’augment del SMI compta amb efectes provats i de gran immediatesa a l’hora de combatre la desigualtat, la pobresa laboral, la bretxa salarial d’homes i dones, la precarietat salarial dels col·lectius més vulnerables i que compten amb menys capacitat de negociació.

Beneficia, de manera especial, les persones amb menys ingressos laborals, de manera específica a les dones i a les persones joves, les que tenen contractes temporals o treballen a temps parcial, en activitats de baixos salaris i en els territoris amb menor nivell de desenvolupament.

‘extensió es farà de manera automàtica i les empreses i les persones treballadores afectades no hauran de realitzar cap gestió

Aquest mes permetrà a les empreses adaptar-se als requeriments legals plantejats en la reforma laboral

Al març es manté amb un model d’exoneracions en les cotitzacions socials similar a l’actual

El Govern, a proposta dels ministeris de Treball i Economia Social i d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, ha aprovat el Reial decret llei pel qual s’adopten mesures urgents per a la protecció dels treballadors autònoms, per a la transició cap als mecanismes estructurals de defensa de l’ocupació, i per a la recuperació econòmica i social de l’illa de la Palma, i es prorroguen determinades mesures de protecció per a fer front a situacions de vulnerabilitat social i econòmica.

Mitjançant aquesta norma es proporciona seguretat jurídica, s’eviten situacions de vulnerabilitat i incertesa, tant per a les empreses com per a les persones treballadores i es garanteix una transició adequada i completa des de la normativa excepcional d’emergència de resposta a l’efecte de la pandèmia a un marc jurídic estable constituït per les reformes introduïdes pel Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre.

D’aquesta manera, una vegada consultades les organitzacions sindicals i empresarials, el Govern estén els efectes de les mesures extraordinàries en matèria de cotització i de protecció per desocupació, incloses les mesures per a persones amb contracte fix discontinu o que facin treballs fixos i periòdics que es repeteixin en dates certes, així com les mesures complementàries associades als Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) relacionats amb la COVID-19 i que formen part del VI ASDE, fins al 31 de març de 2022 facilitant, així, una transició a les mesures estructurals previstes en l’Estatut dels Treballadors.

L’experiència dels últims mesos ha mostrat la importància i l’eficàcia del recurs als ERTO, com a mecanisme de flexibilitat interna de les empreses per a l’ajust temporal de la seva activitat, de cara a evitar la destrucció d’ocupació característica de crisis anteriors. Sobre aquesta base d’aquesta experiència, a través de la recent reforma laboral (Reial decret llei 32/2021, de 28 de desembre) s’han integrat en el conjunt del sistema de relacions laborals nous instruments de garantia de l’ocupació i flexibilitat interna de les empreses, alternatius a l’acomiadament i l’alta temporalitat, amb l’objectiu de protegir l’ocupació i impulsar l’estabilitat de les relacions laborals, la inversió i el capital humà.

Aquesta flexibilitat ha permès esmorteir l’efecte sobre l’ús d’una forta caiguda d’activitat i han impulsat una ràpida recuperació. Actualment, els treballadors en ERTO-COVID se situen entorn dels 100.000, dels quals la meitat treballen a temps parcial, i a penes suposen el 0,6% dels afiliats.

Per sectors, el percentatge de treballadors que es mantenen en ERTO-COVID és menor del 8%, a excepció de les agències de viatges, el nivell dels quals s’eleva al 28%.

Exoneracions previstes

Durant el mes març, per tant, estarà vigent de manera transitòria un model similar a l’actual, amb exoneracions en les cotitzacions socials del 90% en els casos d’ERTO per impediment i del 60% en els casos d’empreses que acollides a un ERTO COVID i desenvolupin processos de formació i del 30% (empreses de menys de 10 treballadors) i del 20% (més de 10 treballadors) per a aquells supòsits en els quals no es posin en marxa plans de formació.

Durant el mes vinent, les empreses i treballadors tindran temps per a adaptar-se als nous mecanismes permanents incorporats al nostre ordenament jurídic a partir de la reforma laboral aprovada el mes de desembre passat. Durant aquest mes de transició tindran temps addicional per a activar els ERTO per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció (ETOP), que requereixen consultes entre empresa i treballadors. Durant aquest termini també podran elaborar els plans de formació requerits.

L’entrada en vigor de la reforma laboral obre diverses possibilitats de mantenir la protecció. Quant a sectors, el mecanisme XARXA sectorial inclou exoneracions del 40%, condicionades a formació. En aquest cas l’empresa està obligada a presentar un pla de requalificació que inclogui la realització obligatòria d’accions de formació per a possibilitar la recol·locació en un altre lloc dins de la mateixa empresa, o bé en altres empreses. Té una durada màxima d’un any, amb la possibilitat de dues pròrrogues de sis mesos cadascuna.

A nivell d’empresa existeixen també dues opcions: ERTO per força major, si existeixen restriccions al desenvolupament de l’activitat (amb un 90% d’exoneració) i, ERTO per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció (ETOP), amb un 20% d’exoneració si van acompanyats de plans de formació.

El mes de transició també servirà per a donar resposta a la petició de l’activació del mecanisme XARXA per al sector de les agències de viatge.

Protecció a les persones treballadores

En el mes de pròrroga es facilita la transició, en primer lloc, en matèria de gestió ja que empreses i persones treballadores afectades no hauran de fer cap tràmit ja que l’extensió actuarà de manera automàtica.

Es prorroguen fins al 31 de març de 2022 els ERTO de limitació i impediment i els ERTO ETOP COVID i es mantenen els mecanismes de protecció vigents com el comptador a zero i l’exempció de període de carència, mecanismes que, a partir d’ara s’aplicaran amb caràcter estructural als ERTO de Força Major prevists en la Reforma Laboral.

També es prolonga un mes més la prestació extraordinària per a les persones amb contracte fix discontinu.

Vigència fins al 30 de juny

El Pla MECUIDA, que regula el dret d’adaptar i/o reduir la jornada laboral de les persones treballadores per a atendre els deures de cura a conseqüència del COVID-19 estén la seva vigència fins al 30 de juny.

Els ERTO autoritzats a empreses afectades per l’erupció de Cimera Vella es transformen de manera automàtica, en ERTO de Força Major sense que les empreses hagin de tramitar nova sol·licitud, fins al 30 de juny de 2022.

 

PRIMERA RESOLUCIÓ DE SUBVENCIONS PER A LA CONCESSIÓ D’AJUTS EXTRAORDINARIS (RESOLUCIÓ DE 10 DE GENER de 2022) EN L’ÀMBIT DE LES ACTIVITATS D’OCI NOCTURN, AFECTADES ECONÒMICAMENT PER LES MESURES DE TANCAMENT PER PAL·LIAR ELS EFECTES DE LA COVID-19.

Primera resolució de subvencions a l’empara de la Resolució de 10 de gener de 2022 per la qual s’aproven les bases reguladores per a la concessió d’ajuts extraordinaris en l’àmbit de les activitats d’oci nocturn, afectades econòmicament per les mesures de tancament decretades per pal·liar els efectes de la Covid-19 i la Resolució de 19 de gener de 2022, que fa pública la convocatòria.

Share This
Open chat
1
Hola!
Podem ajudar-te?